El ratolí de camp i el ratolí de ciutat, d’Helen Ward, recupera una de les faules d’Isop més conegudes, la qual ens parla sobre dues maneres de viure, però també sobre el desig, el perill i les possibles conseqüències de voler allò que no tenim.
Un ratolí de camp visita el seu cosí, de ciutat, i descobreix un món ple de menjar, luxes i comoditats. Però allò que sembla una vida perfecta també amaga sorolls, sobresalts i perills. El camp és més auster, però també més tranquil. I entre els dos mons s’estableix una tensió que va molt més enllà de decidir quin és millor.
Perquè sota l’aparent senzillesa de la faula hi ha una cosa molt més fosca: el món no és un lloc completament segur. Hi ha perills, pèrdues, violència i coses que no podem controlar.
La funció de la literatura infantil no és protegir els infants d’aquesta foscor ocultant-los-la, perquè fent-ho, els deixem desarmats, sinó transformar-la en símbols i històries perquè puguen, des de la distància de la ficció, acostar-s’hi, comprendre-la i elaborar-la, donar-li significat i anar armant-se de recursos interns per a afrontar-la.
I això és el que fan les bones històries i els bons llibres, com aquest de Helen Ward editat per Joventut, el qual compta amb unes il·lustracions magistrals que contribueixen decisivament a crear l’atmosfera idònia. El contrast entre el camp i la ciutat a través de la llum, els colors i els ritmes, la bellesa de la imatge i la seua capacitat per a transmetre, sense necessitat d’explicar-la, emocions com la desinquietud, l’alleugeriment, la por o la calma.
Quin tros de llibre i quina edició més preciosa, la d’aquesta faula que continua interpel·lant-nos, que continua fent qüestionar-nos, més enllà de la pregunta «Què és millor, una vida tranquil·la o una vida plena de luxes?», què necessitem per a sentir-nos segurs en un món que no ho és del tot.
