La Rínxols d’Or i els tres ossos, de Gerda Müller, recupera un conte de la tradició popular que potser hui en dia no és dels més coneguts pels infants, però n’hi ha prou amb una xiqueta que s’allunya del camí, s’endinsa en el bosc i acaba davant d’una casa desconeguda perquè el conte torne a desplegar tot el seu poder d’atracció.
Una història sobre la convivència, la cura, l’ordre i el respecte per l’espai dels altres… i sobre la curiositat i la transgressió, tan lligada en la infantesa a la construcció de la pròpia identitat i el descobriment i la comprensió del món, que manté viva la història i fa que hi connectem de manera tan profunda.
Perquè si la xiqueta demanara permís, no entrara, no tocara res i respectara escrupolosament l’espai dels ossos, probablement no tindríem conte… ni res a descobrir.
Una nova mirada sobre un clàssic que continua convidant-nos a fer allò que fan els bons contes: allunyar-nos del camí, obrir portes i descobrir què hi ha més enllà.
