Ferran enfadat, de Hiawyn Oram i amb il·lustracions de Satoshi Kitamura, és un àlbum infantil que aborda amb molt d’humor una emoció que forma part de la vida quotidiana els infants (i dels adults!): la ràbia. No es tracta, però, d’un llibre moralitzant ni tampoc d’un manual per a identificar, classificar o analitzar les emocions. És, sobretot, una història. Una història emocionant perquè les emocions formen part inseparable de la vida i, per tant, també de qualsevol conflicte narratiu.
La història comença amb una situació molt habitual: la mare de Ferran no li permet quedar-se despert mirant la televisió. El xiquet reacciona amb una enrabiada que va creixent fins a adquirir unes dimensions descomunals. La seva fúria arrasa primer la casa i els carrers, després la ciutat i, finalment, arriba fins a destruir el planeta. Aquesta exageració converteix una simple rebequeria infantil en una aventura de proporcions insospitades.
Un dels grans encerts del llibre és precisament la hipèrbole. La ràbia de Ferran es representa com una força imparable, i les il·lustracions de Kitamura amplien i potencien allò que explica el text. Paraules i imatges dialoguen, es complementen i, en alguns moments, fins i tot creen contrastos que aporten més significat a la història.
El llibre resulta també interessant perquè no presenta la ràbia com una emoció estranya o negativa que simplement cal eliminar. Mostra com pot aparèixer quan un infant no aconsegueix el que vol i permet reconéixer aquesta emoció des de la distància i l’humor. Al final, quan arriba la calma, queda espai per a reflexionar sobre el motiu de l’enuig, sobre els límits… o no.
