📚 Sempre estem contentes, les mares? Sempre tenim ganes de jugar i d’inventar-nos un conte? Sempre podem amb tot? Este llibre ajuda a explicar als xiquets que a voltes, com els passa també a ells, les mares no estem bé i no podem -o no volem- fer algunes coses.
👩🏻 + 👦🏻 De llibres que parlen d’emocions n’hi ha moltíssims, i ja n’hem vist alguns per ací. La particularitat d’”A voltes la mare té el cap ple de trons” és que no parla de les emocions dels fills, si no de les de les mares. I este punt de vista és molt útil per a fer-los entendre que tots tenim sentiments i, de la mateixa manera que ells necessiten plorar o estar a soles a vegades, també ens passa això a les mares (i als pares, no cal dir-ho).
I el que em passa a mi també li passa a ma mare. I esta mare que corre amb un núvol al cap (fantàstica il·lustració de @daniipadron) es pareix un poc a la meua quan ve a per mi a l’escola…
🗣 Mentre llegim recordem moments en què ens hem sentit com la mare del conte. En principi pareix que no, que a nosaltres això no ens passa, però ai, si rasquem una miqueta ens veiem reflectits en moltes de les situacions que mostra el llibre. Criar, treballar, cuidar i cuidar-nos… a les mares se’ns exigeix tant que va bé recordar que ni podem ni tenim per què arribar a tot. Perquè sí, com tot el món, a voltes les mares tenim el cap ple de trons, i de núvols i de pluja i d’arcs de Sant Martí…
Monstre rosa
El colorit i divertit monstre rosa, que viu a una ciutat descolorida on no encaixa, emprendrà un viatge a l’aventura per trobar un lloc millor, ho aconseguirà? 🌆🚲
